L'aproximació

Excursió al segon cim més alt del Pirineu Oriental.

Aquesta excursió a l'hivern surt des del refugi de Cap de Rec (1950m).

A l'estiu es pot passar per la pista que surt de Cap de Rec i seguir-la fins al refugi del Pradell (2120m)

L'excursió

Prop del trencant del refugi, a l'altre costat de la pista (hi ha una indicació amb un pal), surt un camí amb fites que pugen i s'endinsen al bosc. Havent pujat uns 150m, quan el bosc s'aclareix, s'arriba al Pla de les Someres. Ja es veu la Tossa Plana de Lles.

Es passa per l'esquerra de les ruïnes d'una barraca i s'ascendeix pel llom. Cap als 2350m la pendent s'accentua i s'ha d'anar pujant, sempre amb una certa direcció quasi bé nord, cap a un puntal que es veia des de les ruïnes que queda a uns 2500m.

Es continua pujant i al capdamunt del bony (2730 m) ja es veu el cim. El pendent es fa més suau.

Es pot acabar de pujar per on es vulgui. Una forma elegant és anant cap a la seva punta sud-est i aleshores fer els 300m planers del cim. Es fa difícil dir quina és la punta més alta!

El cim és fronterer amb Andorra. Té una molt bona panoràmica i, en especial, té una bona vista de la vall del riu Madriu i el pla de l'Ingla.

En davallar cal anar en compte a no equivocar-se. Les referències, de pujada, han de ser el bony i les pedres de la cota 2500m.

Arribats a aquest punt val la pena continuar cap a l'estany de l'Orri. S'ha de baixar decididament a buscar la sortida est del pla herbat (sobre els 2350m). S'ha d'anar baixant en direcció al Clot de Sassà.

Aquí hi ha molts camins fets pel bestiar. Cal vigilar des de dalt el prat on queda el llac i anar fent direcció cap a ell enmig del bosc.

Del llac ja només queda baixar pel corriol que arriba de la pista, i un cop a la pista resseguir-la una estona fins al refugi del Pradell.

En resum, una excursió de certa entitat però per tothom que camini.