De Pineta a Espuguettes
Pel Port Nou de Pineta o de la Lera

Se surt de Pineta en direcció al Balcó de Pineta. Passat l'abeurador (1650m) i arribats als 1800m queda al davant la proa del Felqueral. Aleshores, s'ha de travessar la llera del rierol per pujar cap al Port de Pineta. Tot i que hi ha corriol, s'ha d'estar atent ja que és petit i no es veu des de baix. Hi ha fites que ajuden a trobar-lo. Nosaltres hi vam trobar una enorme fita indicativa.

El corriol, puja molt fort. Passada la proa, es puja per prats fins que surt la gravera. Aquí, de manera molt intel·ligent, el corriol s'enfila pel prat per anar a passar per sota el penya-segat que domina la gravera. Molt amunt es travessa pel mig fins que, a sota el port, puja decididament fins al coll.

Del Port de Pineta es baixen uns 300m per la valleta alta de la Vall d'Estaubé, ben bé fins que es passa per sota la Bretxa de Tucarroya. Després, sempre evitant baixar massa, es va a buscar la Hourquette d'Alans, que es puja de forma fàcil per un corriol molt ben traçat.

Arribats a la Hourquette d'Alans, ja només queda baixar fins al refugi d'Espuguettes.

Etapa fàcil, però compta amb el desnivell. Són prop de 1500m de pujada i 750m de baixada.

D'Espuguettes a Sarradets
Per les Échelles de Sarradets

Se surt del refugi d'Espuguettes en direcció a Gavarnie, passant per la cabanya de Palla. En els 1800m es deixa el camí que baixa a Gavarnie i es faldeja, amb tendència descendent fins a l'Hotellerie du Cirque. El bosc que es passa és bonic, i les vistes valen la pena.

Aleshores s'ha d'anar a travessar el riu per la pasarel·la, i es va pujant pels prats del cercle, amb tendència, sud-oest, fins a xocar amb la paret del cercle. Hi ha alguna fita. El camí es fa evident en arribar a sota el cercle, al voltant dels 1800m. Aleshores, surt una lleixa per la paret (en direcció més aviat nord) que, amb pendent pronunciada, et fa pujar enganxat a la paret uns 250m. Es passa per algun tram herbós. La sensació d'anar penjat és evident en alguns punts.

Sobre els 2050m s'entra en un prat de pendent forta que vas pujant en diagonal. Ja en els 2400m s'entra en la vall superior del cercle, moment en què ja surt el refugi de Sarradets.

Etapa fàcil, però que pot comportar problemes en la pujada per les Échelles a gent amb vertigen. El desnivell no és tant important com en l'etapa anterior: primer es baixen uns 450m i després se'n pugen 1000m.

De Sarradets a Pineta: Casc i Torre de Marboré
Pel Coll del Cilindre i Balcó de Pineta

Se surt del refugi de Serradets en direcció a la Bretxa. Camí marcat i sense problemes. Segons l'estat de la glacera calen grampons.

De la Bretxa continuem sota les parets del Casc, passant pel pas dels Isards equipat amb una cadena fins al coll dels Isards. Pugem a la grada superior o Corral Ciego. És una valleta entre el Casc i la Torre. Aquí deixem les motxilles i enfilem fins al Casc. És dret i delicat, però es puja bé.

Recollides les motxilles passem per sobre una lleixa evident que queda a mitja alçada de la Torre. Arribats a un petit collet, agafem les fites que pugen per l'esquerra per enfilar-nos a la Torre de Marboré. El corriol, inicialment evident, es complica a mig pas. Però una grimpada d'un metre amunt ens permet anar planers fins al punt de pujar a la Torre. No hi ha més complicacions.

De baixada a la Torre passem sota les parets de l'Espatlla (es fa llarg) i anem al punt on es puja la Feixa Roya. Pugem i voltem el Cilindre fins arribar al Llac Glaçat del Mont Perdut. Sense baixar a ell ens enfilem pel corriol que porta a mitja paret del coll. Una grimpada d'un metre i planers passem per una petita lleixa fins a l'altre costat del coll, a on, amb uns metres amunt arribem a dalt del Coll del Cilindre.

Comencem a baixar pel que era una fabulosa glacera. Avui només pedres i tartera. Anem baixant forts. Molt avall aconseguim passar uns 300m de neu. Aquí no queda res més de glacera! Anem en compta cercant les fites grans ja que s'ha de desgrimpar un esglaó. Arribem a un que sembla factible. Des de dalt, amb compte, anem desgrimpant uns 30m de paret. No és fàcil. Tampoc difícil. Arribats a baix queda el pitjor: encara queden uns 200m de morrena en la que els peus semblen ballarines: tant pots conservar l'equilibri com acabar assentat sobre les pedres. Finalment s'arriba al planer de Marboré.

Aquí les fites porten cap al Balcó de Pineta. Ja només queda anar baixant els 1300m de desnivell fins arribar al pàrking de Pineta.

Etapa complicada, en la que s'ha de saber per on es va. Es passen passos una mica aeris. La pujada al casc no admet patinar. La pujada de la paret del llac Glaçat del Mont Perdut s'ha de fer amb seny: la lleixa és fàcil però estreta, i passes sobre una paret plomada de prop de 80m d'alçada. Finalment, la baixada del Coll del Cilindre fins a Marboré depèn de les condicions de la neu, i al final s'ha de desgrimpar uns paret d'uns 30m d'alçada (II grau segur). ...i arribats al planer de Marboré encara queden 1300m de baixada. Resumint, tal com està feta, uns 1000m de pujada i 2600m de baixada!