Amitges'2012

Fonts del Yaga

Sortida des d'Escuaín (1206m).

Sortint del poble d'Escuaín es segueix el camí indicat. Després de passar una petita torrentera, s'ha de seguir el cartell que posa 'camí molt perillós'.

El corriol, en sí mateix, no té grans complicacions, però realment és perillós. El principal problema és la humitat que el fa especialment relliscós. Hi ha punts, delicats, que una patinada no evitaria que saltessis uns 50m avall de cop!

Tant bon punt agafes el corriol hi ha un pas per sobre una pedra amb una cadena. Qui no vegi clar aquest pas, ...que no continuï!

Després segueix un corriol que es posa a baixar fort, amb uns quatre passos que t'has d'agafar amb les mans i vigilar de no patinar. En algun punt, una patinada seria nefasta! Segueix una canal dreta.

Ja sobre el riu, de cop et trobes de nassos contra la roca. Molt hàbilment, uns escalons et fan pujar a una cova i es passa per un forat fins a l'altre costat. Compta amb les escales que baixen fetes amb uns troncs ja vells. Hi ha una cadena.

Les fonts del Yaga són molt a prop. Hi ha uns saltants bonics.

El riu permet seguir-lo uns quants metres amunt. Val la pena. Les parets són impressionants.

Resumint: Excursió que no essent difícil, és delicada, amb passos de primer grau. No recomano baixar amb nens petits.

Pic d'Estaragne - 3006m

Sortida des de Cap de Long (2080m)

En la carretera que puja cap a Cap de Long s'ha de deixar el cotxe en passar el pontet del riu Estaragne. Hi ha un petit aparcament.

De l'altre costat de carretera surt un corriol que, passant per uns aiguamolls, et deixa en la valleta d'Estaragne. Es segueix fins al fons pel marge esquerra del riu. Es puja cap a la dreta per superar el cercle de baix. Girant a la dreta, s'arriba a una nova vall prop dels 2400m. Les fites van portant per la dreta a pujar, pels pendents herbosos, el segon cercle. El pendent és fort i s'arriba als 2600m. Aquí hi ha qui recomana pujar dret, pel pedregam, a pujar el coll d'Estaragne. Nosaltres deixem 'les pedrotes' i continuem amb les fites que ara ja van en direcció cap al pic d'Estaragne. Es va suau fins que s'arriba a sota d'una franja de pedres. Es puja fort cap a ella. Just a sota, es ressegueix fins que es puja per una canal. Pràcticament només cal posar les mans. Ja per sobre els 2800m només queda anar a cercar la cresta per acabar pujant fàcilment fins al cim.

El camí està ben marcat amb fites. És fàcil, tot i que cal posar les mans en alguns passos, més per seguretat, que per dificultat. Hi ha punts que es veu la vall 'molt avall'. Però no ho classificaria de perillós.

En resum, una excursió molt completa pel paisatge i que, amb compte, pot fer tothom.

Punta Suelza - 2973m

Punt de sortida: Presa d'Ordiceto (2380m).

El punt de sortida és des de la presa d'Ordiceto. S'hi arriba per la pista (4x4, o 3 hores a peu) que surt després de Parzán.

Cal travessar per sobre la presa del costat est del llac. El camí enfila en direcció sud a vorejar, per l'est, l'estrep en què acaba la muntanya per aquest costat. Es va pujant i faldejant, primer en direcció est i després sud, fins que surt, a la dreta (a uns 2550m), una canal d'un color granat intens. S'ha d'agafar, i amunt. És molt dreta i, just enmig, s'ha de superar una franja rocosa. Es fa pel costat (conforme puges) esquerra. Hi ha una fita que ha de servir de referència per quant baixes. Compta un cop a sobre la franja: ara, a més, hi ha algunes pedres i rocalla. Cal vigilar a no patinar. No és difícil, però sí dret! Es va seguint en direcció evident al coll que es té a sobre. Just sota el coll cal superar una barra de pedres. No és difícil (té petites lleixes que van molt bé), però pot impressionar a qui no estigui acostumat a veure més de 200m de canal a sota els peus. Arribats al collet (2795m) s'enfila per la carena amunt. Hi ha una penya que cau a sobre nostre que es voreja molt fàcilment pel costat oest. En el moment en què surten els estanys de Barleto, el camí ja gira en direcció est per superar les roques finals.

Resumint: Les guies classifiquen l'excursió com a fàcil. De fet, no és difícil, però la pujada de la canal és dreta i, un cop per sobre les roques del mig, pot fer impressió a persones no experimentades, més quan et sents insegur amb el que trepitges.

	Fonts del Yaga Sortida des d'Escuaín (1206m). Sortint del poble d'Escuaín es segueix el camí indicat. Després de passar una petita torrentera, s'ha de seguir el cartell que posa 'camí molt perillós'. El corriol, en sí mateix, no té grans complicacions, però realment és perillós. El principal problema és la humitat que el fa especialment relliscós. Hi ha punts, delicats, que una patinada no evitaria que saltessis uns 50m avall de cop! Tant bon punt agafes el corriol hi ha un pas per sobre una pedra amb una cadena. Qui no vegi clar aquest pas, ...que no continuï! Després segueix un corriol que es posa a baixar fort, amb uns quatre passos que t'has d'agafar amb les mans i vigilar de no patinar. En algun punt, una patinada seria nefasta! Segueix una canal dreta. Ja sobre el riu, de cop et trobes de nassos contra la roca. Molt hàbilment, uns escalons et fan pujar a una cova i es passa per un forat fins a l'altre costat. Compta amb les escales que baixen fetes amb uns troncs ja vells. Hi ha una cadena. Les fonts del Yaga són molt a prop. Hi ha uns saltants bonics. El riu permet seguir-lo uns quants metres amunt. Val la pena. Les parets són impressionants. Resumint: Excursió que no essent difícil, és delicada, amb passos de primer grau. No recomano baixar amb nens petits.
	Pic d'Estaragne - 3006m Sortida des de Cap de Long (2080m) En la carretera que puja cap a Cap de Long s'ha de deixar el cotxe en passar el pontet del riu Estaragne. Hi ha un petit aparcament. De l'altre costat de carretera surt un corriol que, passant per uns aiguamolls, et deixa en la valleta d'Estaragne. Es segueix fins al fons pel marge esquerra del riu. Es puja cap a la dreta per superar el cercle de baix. Girant a la dreta, s'arriba a una nova vall prop dels 2400m. Les fites van portant per la dreta a pujar, pels pendents herbosos, el segon cercle. El pendent és fort i s'arriba als 2600m. Aquí hi ha qui recomana pujar dret, pel pedregam, a pujar el coll d'Estaragne. Nosaltres deixem 'les pedrotes' i continuem amb les fites que ara ja van en direcció cap al pic d'Estaragne. Es va suau fins que s'arriba a sota d'una franja de pedres. Es puja fort cap a ella. Just a sota, es ressegueix fins que es puja per una canal. Pràcticament només cal posar les mans. Ja per sobre els 2800m només queda anar a cercar la cresta per acabar pujant fàcilment fins al cim. El camí està ben marcat amb fites. És fàcil, tot i que cal posar les mans en alguns passos, més per seguretat, que per dificultat. Hi ha punts que es veu la vall 'molt avall'. Però no ho classificaria de perillós. En resum, una excursió molt completa pel paisatge i que, amb compte, pot fer tothom.
	Punta Suelza - 2973m Punt de sortida: Presa d'Ordiceto (2380m). El punt de sortida és des de la presa d'Ordiceto. S'hi arriba per la pista (4x4, o 3 hores a peu) que surt després de Parzán. Cal travessar per sobre la presa del costat est del llac. El camí enfila en direcció sud a vorejar, per l'est, l'estrep en què acaba la muntanya per aquest costat. Es va pujant i faldejant, primer en direcció est i després sud, fins que surt, a la dreta (a uns 2550m), una canal d'un color granat intens. S'ha d'agafar, i amunt. És molt dreta i, just enmig, s'ha de superar una franja rocosa. Es fa pel costat (conforme puges) esquerra. Hi ha una fita que ha de servir de referència per quant baixes. Compta un cop a sobre la franja: ara, a més, hi ha algunes pedres i rocalla. Cal vigilar a no patinar. No és difícil, però sí dret! Es va seguint en direcció evident al coll que es té a sobre. Just sota el coll cal superar una barra de pedres. No és difícil (té petites lleixes que van molt bé), però pot impressionar a qui no estigui acostumat a veure més de 200m de canal a sota els peus. Arribats al collet (2795m) s'enfila per la carena amunt. Hi ha una penya que cau a sobre nostre que es voreja molt fàcilment pel costat oest. En el moment en què surten els estanys de Barleto, el camí ja gira en direcció est per superar les roques finals. Resumint: Les guies classifiquen l'excursió com a fàcil. De fet, no és difícil, però la pujada de la canal és dreta i, un cop per sobre les roques del mig, pot fer impressió a persones no experimentades, més quan et sents insegur amb el que trepitges.