Tuc de Saboredo
Sortida des del refugi d'Amitges (2380m).
Sortint del refugi, es continua el camí fins a arribar a l'Estany dels Barbs. S'ha de baixar a l'Estany de la Munyidera i passar a l'altre costat. Si no es vol anar fins a la punta oest d'aquest estany, hi ha alguna roca que permet saltar a l'altre costat entre aquest estany i el d'Amitges.
Un cop aquí, el mapa indica un camí per cada costat de les Agulles. Vam agafar el que estava més marcat (en el mapa), el del costat oest. Segurament el més dolent, ja que has de fer una mica de grimpadeta per sobre el llac. Enfilats ja en direcció nord (amb la neu vam perdre el camí), no hi ha masses problemes: cal anar buscant els millors passos per sobre l'herba, fins que puges la rampa final (força dreta) del coll d'Amitges. Aquí vam sortir per sobre el camí que anava al coll d'Amitges (ens va reafirmar en què segurament el camí del costat est és millor!). Donades les congestes de neu per baixar, vam decidir enfilar (hi ha fites ben posades) la pala herbosa del Tuc de Saboredo amunt. És dreta, però es deixa fer bé. Arribats a sota (quan no saps per on passar) les fites et porten molt hàbilment, seguint sota la paret en direcció est, fins a un balcó que et permet passar al costat nord de la paret. La cresta és de mil dimonis: tot són blocs afilats com agulles. Però pel costat nord, entre herba i blocs, el camí et porta fàcilment (posant algun cop la ma) amunt. A 20 metres del cim un parell de blocs grossos posats com un dolmen et barren el pas. És fàcil: o grimpes per dalt, o passes pel forat de sota fent de Rambo. Ja ets a dalt!
Resumint: Excursió senzilla a una autèntic castell (de fet es veu com dues torres des del refugi!) amb magnífiques vistes, sobretot cap a la vall de Sant Maurici.
Tot i no ser una excursió amb masses complicacions, cal anar amb compte en la pala final del Tuc i quan es volta la cresta. Si no es vol perdre uns metres hi ha alguns passos en els que cal agafar-se amb les mans.
Tuc de Ratera
Sortida des del refugi d'Amitges (2380m).
Se surt del refugi d'Amitges en direcció al Port de Ratera, seguint el camí dels Carros de Foc. Es tracta de seguir les estaques grogues.
De seguida es passa per l'Estany dels Barbs i es continua en direcció al collet del fons. Arribats a aquesta espècie de collet ja surt el Ratera. El camí és pla durant una estona fins que, a prop del Port de Ratera, es puja una mica. En el Port s'ha de deixar el camí dels Carros de Foc i enfilar cap a la dreta. Hi ha fites. El corriol que comença en direcció sud, de mica en mica gira cap a l'oest, per enfilar fort pels pendents del Tuc de Ratera. Sense cap dificultat s'arriba a dalt.
En tornar, un cop s'arriba a sobre l'Estany del Port de Ratera, es deixa el camí del refugi per enfilar avall per les Comelles de Ratera. De seguida s'arriba a l'Estany de les Obagues de Ratera i a l'Estany de Ratera. Uns metres més avall s'agafa el corriol que passant pel Saltant de Ratera et duu a Sant Maurici. Del final de l'Estany s'agafa el GR que porta a l'aparcament.
Resumint: Excursió fàcil a una magnífica muntanya. A sota seu es veuen un piló de llacs. En un dia, pujant i baixant des del pàrquing, és una excursió llarga.