L'excursió
Excursió difícil a una de les muntanyes mítiques del Pirineu.
El punt de sortida ideal és des del Balneari de Panticosa. Com que no disposem de massa temps, obviem el camí els Ivons Blaus i enfilem recte amunt cap al coll de Pondiellos. El camí inicial ens és conegut per què fins sobre la Mallata alta és comú al camí que havíem seguit uns anys abans per fer el Garmo Negro. Fins aquí es segueix camí i fites. Només cal tenir present que, un cop en la Mallata Alta, les fites fan anar per la dreta per superar els espadats de la Mallata.
Al voltant dels 2450m sortim sobre una espècie de collet amb grans blocs. Cal fixar-se en aquest punt per què és la forma fàcil de baixada.
Aquí deixem el camí del Garmo Negro i enfilem pedres amunt. Les fites porten força pel costat del pic de Pondiellos, evitant el tub de Pondiellos, que va força per l'esquerra nostra. Les fites ens menen molt bé (tot i que per sobre pedres!) fins al coll de Pondiellos.
En el coll per fi veiem els Infiernos i, ...de l'espant, per poc ens quedem glaçats! Per on es puja és una paret! Per sort uns companys bascs ens dieun que és molt fàcil. Que cal anar fins a la neu on comença la canal que baixa dels Infiernos Central i Oriental i enfilar per unes lleixes de l'esquerra de la canal que van sortint conforme puges. Que hi ha fites...
Ens animem i anem amunt. Es passa, sense perdre alçada pel coll Saretas i en un quart des del coll de Pondiellos ens plantem sota la canal. És molt més a prop del que sembla.
Sota la canal la cosa canvia. Fites poques (bé, n'hi ha alguna de tant en quant). De lleixa en trobes una després de cada grimpada, i es troben palpant amb les mans per sobre teu mentre amb les dents aguantes l'equilibri en la lleixa en la que estàs! El millor indicador és veure per on baixa la gent que hi per sobre teu, mentre evites les pedres que et van tirant a sobre, i anant recte amunt! Són 150m de grimpada exposada i delicada (hi ha molta pedreta que et pot fer patinar!). Quant baixes te'n adones que, per pujar, la millor solució és anar recte amunt cercant petites lleixes on fer ziga-zagues, separat uns metres de la canal de neu, i intentant evitar la pedreta. La pedra de sota és molt ferma i t'aguanta molt bé!
Un cop al coll entre els Infiernos ja pràcticament estàs al cim del Central i de l'Oriental. Fins el Central és un simple corriol. A l'Oriental (s'hi va en 4 minuts des del coll) hi ha una grimpadeta molt fàcil (compte a no patinar!). I des del Central a l'Occidental s'hi va per sobre la marbrera en uns 10 minuts. És fàcil i te'n adones de la increïble alçada que té aquesta carena!
En definitiva. És una excursió dura (1500m de desnivell) i molt seriosa. La grimpada final, tot i no passar del segon grau, és exposada i s'ha d'anar en compte amb la pedreta. La situació del pic és immillorable: vistes cap al Balaitús, Vignemale, Mont Perdut, Midi d'Ossou, etc.
