Sortida des de Pietramula (1925m). S'hi arriba amb cotxe per una pista des de Chisagüés. Si el cotxe és baix, és recomanable deixar-lo uns 2 Km abans, en un prat ampli que hi ha (a uns 1700m d'alçada), doncs una canalera de formigó en una forta pujada pot dificultar el pas.

En el revolt de Pietramula s'agafa el corriol que porta cap al Collado de las Puertas, sempre acompanyats (primer a la dreta i després sempre al davant) del Robinyera i el seu característic esperó triangular de roca granítica. És una pujada d'uns 600m sobre prat molt agradable.

Arribem al Collado de las Puertas ..i apareix la neu!. No l'esperàvem tan avall! Ja es veu la Múnia (al fons) i els llacs davant nostre mateix. Nosaltres els trobem encara 'glaçons'.

Des dels llacs s'ascendeix sense cap dificultat fins al coll de la Múnia (com que es veu neu fins a dalt ens posem els grampons).

... i aquí comença el tros seriós: el que es veia com una cresta es converteix en un triangle-paret!

Nosaltres comencem a pujar per la cresta i ben aviat, el corriol ens porta pel costat de Troumousse per superar una primera canalera que ens porta altra cop a la cresta. Segurament que en condicions normals -sense neu- no hi ha cap perill, però amb la neu, fa impressió!

Continua la cresta enfurismada. Però es deixa pujar bé (amb algunes fites que ajuden). Pràcticament sense posar mans.

Ja prop (per dessota) del pas del gat hi ha una bona grimpada que no cal fer: Si es va per la dreta (costat Robinyera) un corriol (que no és massa evident) fa baixar uns 4 o 5 m i et porta a una canal que per l'esquerra et puja, sense ni posar mans, al mateix pas del Gat.

Trobem mig pas del Gat tapat per la neu: no sé si es bo o dolent, ja que totes les guies diuen que no hi ha perill. Però amb la neu, ... una patinada ens envia daltabaix (a qualsevol dels dos costats!).

Pugem el pas del gat (cadascú com sap o pot: una escala aniria bé!) i fem la la grimpada següent (les guies diuen 2n grau). Tot i que no és imprescindible, en baixar hi poso la corda de 50m per si algú s'hi vol assegurar. La corda (25m, en doble) ens arriba just a l'altra costat de la neu del pas del Gat. Perfecte!

Feta la grimpada, ja es veu una punta: ...és la Múnia? No! És un primer esperó, al que hi arribem continuant grimpant, però sense dificultats: només posant algun cop les mans.

Arribem a l'esperó i ara sí que veiem la Múnia ...però al fooooonns!

Es continua per la cresta. Aquesta, degut a la neu, es converteix en força aèria.

Passant un parell de cotes més (grimpant, desgrimpant i neu per anar embolicant la troca! - jo en diria quasi un primer grau continu), arribem a la Múnia uns 25min després d'haver passat el pas del Gat. Tot i no ser dificultós, es recomana concentració ja que la cresta és aèria. Una patinada ens enviaria uns 1000m avall (costat oest - Troumousse) ó uns 1300 avall (costat est - costat de Barrossa).

Resumint: muntanya ja seria, no recomanat com a primer tres mil a fer, però fabulosa....

Fotos

Mapa